Epíleg, de 35 a 1 en 24 hores

Després de 16 hores de viatge (14 de vol i 2 en trànsit a l´aeroport de Doha) arribem a Milà...

Ahir, vam facturar les motxilles fins a Barcelona directament, ja que tot i que canviàvem de companyia per l´últim tram del viatge, són companyies agermanades i vam pensar que l´havíem encertat ben bé...però no vam pensar en agafar el calçat tancat...

Així que senyores i senyors, ens trobem a Milà, són les 6 del matí i estem a 1ºC i jo vaig amb pantalons llargs, jersei i forro polar, però amb SANDÀLIES! Per sort portava dos mitjons a la motxilla de mà...

Agafem el tren i ens en anem a Milà ciutat...abans de marxar de viatge vam reservar entrada al Cenacolo Vinciano per anar a veure El Sant Sopar.

Com que aribem d´hora, tenim temps d´anar a fer un cafetó i una pasta...és increïble lo bo que està el cafè en aquest país...

Quedem meravellats amb la visió d´aquesta pintura al mur que cinc cents anys després encara es conserva tant bé...

És curiós pensar que ahir érem a Tailàndia, avui esmorzem a Milà i d´aquí una estona dinarem a Barcelona i tornarem al nostre espai quotidià...

El viatge s´acaba, però tenim moltes imatges i records que ens acompanyen i moltes ganes de somiar en altres llocs que esperem visitar algun dia...

Dades Bangkok

Transport

• Taxi: evitant les hores puntes, és barat, no costa més de 60 baths (la baixada de la bandera són 35) moure's per dintre de la ciutat, i anar a l'aeroport uns 400 baths (probablement regatejant amb el taxista) però sobretot s'ha de deixar clar que anant per l'autopista. I sobretot, evitant les hores punta!
• Ferry Chao Praya: útil per travessar el riu gran (Chao Praya), per arribar aprop dels temples importants com el Wat Kha Prew, Wat Pho i Wat Arun (per aquest indispensable) i sobretot original a més de barat, uns 13 baths el trajecte.
• Taxis Klong: encara més original que el Ferry, són les petites embarcacions que van pels canals i les fan servir els Tais per les seves habilitats diàries. El trajecte costa menys de 10 baths, però s'ha d'anar amb comte perque la pujada i la baixada a l'embarcació s'ha de fer ràpidament i hàbil. Si no et quedes al moll (o encara pitjor, a l'aigua)
• Sky train: Un metro a un tercer nivell de carretera, et dona unes vistes xules de la 'city de la ciutat'. A més d'un desplaçament ràpid fins el mercat de Chakutak (20 minuts). El preu depen de la zona, però el desplaçament més llarg (fins el mercat) són 35 baths.

Dormir

• Happy guest house: aprop de Khaosan street, però sense (casi) sentir el follón, habitacions senzilles i petites amb wifi gratis i aire acondicionat.Dintre de la inmensa oferta que hi ha a la zona de ben segur que hi ha llocs millors, i pitjors. Nosaltres vam pagar 650 baths.
• All in one hotel: aprop de la plaça Siam, en un carrer on hi ha d'altres opcions (totes una mica més cares això sí) ens van deixar una habitació triple (costava 900 baths) per 700. Ja que havíem fet reserva però se la van passar pel folre (again). El personal, com podeu veure, no és especialment hàbil, i l'internet es paga a part. L'habitació, justeta, però per dormir unes hores, prou bé.

Menjar

• Infinit: El primer àpat a Tailàndia. En un carrer súper mega guiri, però a on curiosament es respira un aire batant més pacífic que a Khaosan street, to i estar molt aprop. Menjar tai, baratatet i força bó. Si t'allotges per la zona de Khaosan, és tard i no vols arriscar... és una bona elecció.
• Mercats: a qualsevol mercat (i això es extensible a qualsevol mercat de Tailandia) està plè de llocs per menjar els típics plats Tailandesos, d'arros amb vegetals, gambes, porc, peix, vedella... O bé les sopes de noodels... A preus força raonables. Plat i aigua 150 baths o així.
• Mercats xinesos: com els mercats Tai, però amb menjar xinès i preus encara més econòmics. Vam menjar a chinatown a un lloc sense cartell, els dos per euro i mig (i no ens vam intoxicar!)
• Deck's: bar-restaurant amb unes vistes a Wat Arun senzillament màgiques. Lloc elegantment europeu, però amb esència Tailandesa, és el típic lloc on et sembla que t'han de fotre una clavada... i no és així! els preus són una miqueta més cars que a un altre bar, però assumibles 100%. També fa d'hotel, però aquí sí que és més car.
• Distill - Sciroco: bar-restaurant en un gratacel a la city, tot molt cuidat (massa i tot) amb molt personal molt amable (massa i tot) amb unes vistes de 360º sobre la ciutat de Bangkok. Un lloc que et guarda un altre moment màgic. És el típic lloc on et sembla que t'han de fotre una clavada... i així és! (massa i tot) una copa de vi, un mohito i 6 peces de sushi.... 42€.
• Jim Thompson's bar: el bar dintre de la casa del famòs a americà no és més que un lloc pijo i car. Realment ni tan sols és tan maco com hauria de ser per estar al costat de la casa on està. No paga la pena.
• Starbucks: doncs això, un starbucks, cars per ser Tailandia, però amb la mateixa esència que qualsevol starbucks d'arreu del món. Hi ha a qualsevol centre comercial.

Tanquem la paradeta. O millor dit, el mercat sencer...

Això ja s´acaba...ahir després del fanàstic contacte amb les meravelles subaquàtiques i d´agafar el ferry de tornada a Phuket, vam anar a la policia turística a denunciar al tipu del Thalang Hostel, per qüestió de principis...ens van dir que obririen una investigació...

A la 1 del matí arribàvem a l´hostal que havíem reservat feia tres dies (aquest cop cara a cara) i atònits, escoltàvem com una dona gran amb un anglès macarrònic ens dificultava l´entrada al local perquè deia que estava tot ple...per sort la vam poder esquivar hàbilment i parlar amb la noia jove que va entendre que érem els de la reserva...

Aquest matí, després de refer les motxilles per desè cop en quinze dies hem anat a buscar l´skytrain i hem pujat fins al mercat de Chacutack, un mercat de cap de setmana inmens...

Teníem moltes ganes d´anar-hi, pensàvem que compraríem com bojos, però la veritat és que la infinitat de parades i material divers ha tingut un efecte contrari en nosaltres, i a part de quatre regalets pels més allegats, no ens hem firat com era d´esperar...

Havíem comentat amb la Marta de San Sebastià, que també és aquí en una de les parades del seu súper viatge d´un any, de veure´ns, però no ha pogut ser perquè al final hem vist que anàvem fatal de temps...

Després de tres hores de voltar i morir-nos de calor, hem anat a prendre l´últim cafetó del viatge, a recollir l´equipatge i cap a l´aeroport...

Ens acomiadem del país de l´etern somriure, com no podia ser d´una altra manera, amb un somriure d´orella a orella...Hem passat uns dies genials!

P.D. Al cap d´uns dies vaig rebre un mail de la Marta on m´explicava que havien estat al mercat aquell dia...ooooohhhh!

Dades Phuket

Dormir

• On On hotel: el famós i clàssic hostal de la peli La Playa, del DiCaprio...és súper senzill i certament deixa que desitjar... com el poble vamos... però com a mínim et deixen dormir per menys de 700 baths
• Thalang guest house: NO hi aneu mai! el motiu? l'amo té una pistola sota el mostrador (o ho fa veure) i a la mínima amenaça amb ella!

Menjar

• Kafè: al carrer dentre el On on hotel i la Thalang guest house, una cafeteria moderneta, molt occidental i preu acceptable. Un ambient molt agradable!

ko Phi Phi Leh

La bona notícia és que el paradís existeix, la dolenta és que no és un secret...algú va escriure sobre Ko Phi Phi Leh...

Aquesta petita illa deshabitada es va fer famosa amb la pel.lícula La Playa del Di Caprio...nosaltres avui l´hem descoberta en una barca de popa llarga i una parella d´americanes amb qui hem compartit l´excursió...

Després d´obrir la porta de l´habitació amb les lleganyes encara als ulls i descobrir el blau intens del mar darrera de la vegetació que ens separa, hem esmorzat pa amb nutella i hem embarcat direcció l´illa...

A l´arribar a la solitària platja Maya hem pagat l´entrada al parc i hem travessat l´illa, portant sota el braç les ulleres, el tub, les aletes i el bolso...fèiem la nostra fila...el millor ha estat quan hem hagut de penjar el bolso a unes cordes que ens ajudaven a entrar a l´aigua evitant la força del mar...lo graciós és que dins del bolso hi portàvem els passaports, els diners i els bitllets d´avió...

Hem fet la nostra primera remollada aquàtica i hem vist uns quants peixexitus...era espectacular el silenci i la llum que entrava tenint el cap submergit dins l´aigua...hem retornat a la barca al cap d´una hora, tal i com havíem quedat amb el capità i la resta de la tripulació i llavors...hem flipat...la tranquila bahia s´havia convertit en un espectacle de domingueros "horteros" que desembarcaven de grans vaixells i buscaven desesperats un metre quadrat lliure de sorra per poder-se estirar i fer-se una foto...

Per sort, hem tornat al mar ben ràpid, fent dues parades més per veure peixos, donar-lis pa per menjar i fer fotitis aquàtiques...pels tais donar de menjar als peixos és una altra manera de purificar-se...

Ens ho hem passat teta descobrint els coralls, els bancs de peixos, les formacions rocoses i el gran ventall de colors que amaguen les tranquiles aigües turqueses d´aquesta illa tan especial.

Just abans de tornar a casa, el capità ha parat a la bahia interior que alberga l´illa...crec que mai havia vist un color d´aigua tan brutal...semblava una joia, era d´un turquesa-verdós amb una transparència que quasi semblava irreal...des de la barca estant eres capaç de veure les arrugues que la sorra feia sota l´aigua...

Hem arribat a l´hotel extesiats...

Dades ko Phi Phi

Transport

• S'arriba en Ferry (per nassos) nosaltres desde Phuket, tot i que també s'hi pot arribar desde Krabi. Desde Phuket, nosaltres vam pagar 900 baths pel trasllat des de l'hostal fins el port, pel ferry, anada i tornada (oberta) i el trasllat del moll fins a algun lloc del centre de Phuket, tot i així vam veure que hi ha ticket del Ferry desde 350 baths...
• Per l'illa, l'únic mitjà de transport és agafar 'taxis-barca'... les barques de cua llarga que et transporten (viatges curtets) per uns 100 baths / persona. Sinó, doncs caminant per l'illa que és més sa.

Dormir

• Vicking nature resort: de veritat, si no us importa caminar per entre el bosc, el millor resort qe vam veure: cabanes de bambú mot ben integrades al medi, llits amb mosquitera, hamaques... és com la resta, però millor... aprop del poble, però sense follons, amb una de les platjes més maques i solitàries que vam veure... i dels que està millor de preu, des d´uns 1200 baths.

Menjar

• Vicking nature resort: es menja bé, sense luxes, menjar tai i occidental a un preu acceptable.
• Ciao bella: italo-tailandès, a peu de platja, bona qualitat, però ens esperàvem més del que vam trobar...el millor les vistes (clar que a ko Phi-Phi això és fàcil)

ko Phi Phi

Podríem estar-nos moltes hores continuant amb la semblança entre aquesta illa i el paradís... però en fin, creiem que és més fàcil d'entendre amb unes fotitis...

pd. els creadors del blog no es fan responsables de les possibles seqüeles físico-psíquiques que les següents imatges puguin causar degut a la seva bellesa.